Actualment, la majoria de les persones que estan llegint aquest article estan immersos a l’“era digital”. Fem servir aparells tecnològics per expressar-nos, comunicar-nos, relacionar-nos, treballar i viure. Hem passat de treballar amb paper a treballar amb ordinadors, llegir llibres en paper a llegir-los digitalment, i hem passat de veure la televisió tradicional a veure contingut en streaming en línia.
Els videojocs han estat una part integral de l’era digital des del començament. Aquests han permès als jugadors connectar-se i crear comunitats on poder compartir experiències, construir relacions i ofereixen una varietat d’experiències úniques que permeten als servidors interactuar amb altres de maneres creatives, divertides i productives. A més d’oferir entreteniment, els videojocs també poden ajudar a desenvolupar habilitats socials, millorar-ne la coordinació i desenvolupar les seves habilitats cognitives.
Quan es considera que hi ha una addicció als videojocs?
Hi ha una addicció als videojocs quan els jugadors comencen a tenir problemes per controlar el temps que hi dediquen, quan interfereixen amb les seves responsabilitats diàries, quan hi ha signes d’ansietat o depressió, o quan el joc es converteix en una prioritat per sobre de totes altres activitats. Altres signes d’addicció als videojocs són la irritabilitat, mentir sobre el temps de joc, problemes per dormir, dificultats per concentrar-se i problemes per controlar l’impuls de jugar. L’addicció als videojocs és un diagnòstic recent de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) i és reconegut al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) com un trastorn del control dels impulsos.
Què pot causar-ho?
L’addicció als videojocs pot tenir diverses causes, entre les quals hi ha l’estrès, la soledat, l’avorriment, el desig d’escapar de la realitat, l’ànsia d’èxit, l’acceptació social, la necessitat de pertinença, el desig d’experimentar gratificació, sensació de control i manca d’autoestima.
L’addicció als videojocs es produeix quan una persona s’involucra al joc més enllà del que consideren saludable. Aquesta conducta es produeix perquè el joc proporciona plaer a la persona i, per tant, es reforça. Aquesta recompensa pot ser una sensació d’èxit, el reconeixement dels altres, el gaudi de la interacció social amb altres jugadors, etc. Aquesta conducta després es manté perquè la persona busca repetidament aquesta recompensa, cosa que fa que es torni part de la seva rutina diària. Aquesta conducta es torna cada cop més addictiva a mesura que la persona busca la recompensa amb més freqüència i amb menys resistència a la frustració. Es pot dir que la persona es torna “atrapada” en el joc, esclavitzada per la recompensa i és incapaç de controlar-ne el comportament.
són els símptomes de l’addicció als videojocs?
Els símptomes principals de l’addicció als videojocs segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) són els següents:
- Pensament obsessiu: Quantitat excessiva de temps pensant en els videojocs, així com en estratègies per millorar el joc
- Ús excessiu: Excessiu temps jugant o pensant a jugar, fins i tot quan està en situacions en què no és apropiat.
- Negació: Negar que l’addicció està afectant la vida, o que el joc està interferint amb altres activitats importants.
- Incapacitat per controlar-se: Dificultats per controlar el temps que passa jugant.
- Canvis en el comportament: irritabilitat, aïllament, ansietat o depressió.
- Manca d’interès en activitats comunes: Deixar de participar en activitats comunes, com ara reunir-se amb amics o sortir amb la família.
- Negligència d’obligacions: Dificultats per complir les obligacions acadèmiques, laborals o familiars.
Quins poden ser els senyals d’alarma que ens ajudin a detectar que hi ha una addicció?
Com a pares podem observar una disminució de les relacions socials, canvis en el comportament, poca comunicació, falta o augment de gana, canvis en els patrons de joc, baix rendiment acadèmic, passar moltes hores tancat a l’habitació i dificultat per controlar la seva conducta.
Com es pot tractar i com hi podem ajudar?
L’addicció als videojocs es pot tractar amb ajuda professional. Els tractaments per a aquesta addicció poden incloure la teràpia individual, teràpia de grup, medicaments i assessorament familiar.
La teràpia individual pot ajudar a comprendre millor el comportament de joc excessiu, les emocions i els pensaments relacionats. Ajudar els addictes a desenvolupar habilitats per enfrontar l’addicció i millorar-ne el benestar general. La teràpia de grup és una forma eficaç de tractament, ja que permet compartir les seves experiències i rebre suport d’altres que han passat per la mateixa situació. La medicació vaig ajudar a combatre els símptomes d’abstinència. L’assessorament familiar acompanya la família en el procés de recuperació.
Pel que fa a les teràpies més eficaces:
- La teràpia cognitivoconductual (TCC) és un corrent psicològic que s’ha utilitzat amb èxit per tractar l’addicció als videojocs. Aquesta tècnica se centra a identificar i reemplaçar els patrons de pensament i comportament negatius que contribueixen a l’addicció. La TCC també pot ajudar els pacients a desenvolupar habilitats per controlar les seves emocions i afrontar els seus problemes de manera més saludable.
- La teràpia familiar sistèmica es pot fer servir per ajudar els individus amb addicció als videojocs a millorar la seva relació amb els seus éssers estimats. Aquesta teràpia se centra en el sistema de relacions complet en lloc de lindividu. Es fa servir per ajudar els membres de la família a comunicar-se millor ia abordar els problemes que contribueixen a l’addicció. La teràpia familiar sistèmica també pot ajudar els membres de la família a establir límits saludables i oferir suport per a una recuperació amb èxit.
Hi ha diverses formes en què es pot ajudar una família amb una addicció als videojocs. Aquestes són algunes idees:
- Establir límits: Estableix límits clars sobre quant de temps es permet a la família jugar videojocs. Assegureu-vos que tots sàpiguen quines són les regles i que les respectin.
- Planejar activitats alternatives: Ajuda la família a trobar altres activitats perquè facin junts com a caminades, esports, jocs de taula o manualitats. Això ajudarà a fer que la família redueixi la seva dependència dels videojocs.
- Oferir suport i comprensió: Ofereix a la família la teva comprensió i el teu suport. Això els ajudarà a sentir-se acceptats malgrat la seva addicció.
