La teràpia de parella és un enfocament terapèutic altament efectiu per
abordar els reptes i conflictes que poden sorgir en les relacions íntimes. Des
d’una perspectiva sistèmica, es reconeix que les dinàmiques i els problemes en
una relació no es limiten als individus que la componen, sinó que són el
resultat d’interaccions complexes entre els membres de la parella i el seu
entorn.
L’enfocament sistèmic en la teràpia de parella:
a) El sistema de parella: En la teràpia sistèmica, es considera la parella
com un sistema en si mateix, compost per dos individus únics amb les seves
pròpies experiències, perspectives i necessitats. S’analitzen les interaccions
entre tots dos membres i es busca comprendre com influeixen en el sistema de
parella.
b) El context relacional: La teràpia sistèmica examina l’entorn més ampli
en el qual es desenvolupa la relació, incloent les influències familiars,
socials i culturals. Això ajuda a comprendre com aquests factors afecten la
dinàmica de la parella i contribueixen als conflictes o reptes que enfronten.
Identificació i canvi de patrons disfuncionals:
a) Reconeixement de patrons: La teràpia de parella des de la perspectiva
sistèmica ajuda a identificar els patrons de comunicació i comportament
disfuncionals que perpetuen els conflictes i la insatisfacció en la relació.
Això implica observar com els membres de la parella interactuen entre ells,
detectar cicles de negativitat o evitació, i comprendre com es mantenen aquests
patrons al llarg del temps.
b) Reestructuració de la interacció: Un cop identificats els patrons
disfuncionals, el terapeuta de parella treballa amb els membres per fomentar
noves formes d’interacció més saludables i constructives. Això implica ensenyar
habilitats de comunicació efectiva, promoure l’empatia i la comprensió mútua, i
fomentar la col·laboració en la resolució de problemes.
Millorar la cohesió i la intimitat:
a) Enfortiment del vincle emocional: La teràpia sistèmica busca enfortir la
connexió emocional entre els membres de la parella. A través de tècniques
terapèutiques, s’estimula l’expressió de sentiments, la construcció de la
intimitat emocional i el desenvolupament de la confiança.
b) Cultivar la cohesió familiar: La teràpia de parella també té en compte
l’impacte de la relació en la dinàmica familiar en general. Treballar en la
cohesió familiar contribueix a crear un ambient saludable i de suport per als
membres de la parella i els possibles fills, millorant així la qualitat de vida
de tots els implicats.
Prevenció de futurs problemes:
a) Eines per a la resolució de conflictes: La teràpia de parella sistèmica
proporciona a les parelles eines i estratègies per afrontar els reptes futurs
de manera més efectiva. Els membres de la parella aprenen a comunicar-se de
manera assertiva, a negociar i a resoldre conflictes de manera constructiva, la
qual cosa redueix la probabilitat que els problemes es converteixin en crisis.
b) Manteniment d’una relació saludable: La teràpia de parella també es
centra en el creixement personal i en el manteniment d’una relació saludable a
llarg termini. Els membres de la parella adquireixen una major comprensió
d’ells mateixos i de la seva parella, la qual cosa els permet adaptar-se i
créixer junts a mesura que enfronten els canvis i reptes que poden sorgir al
llarg de la seva vida en comú.
Conclusió:
La teràpia de parella des de la perspectiva sistèmica ofereix una valuosa
oportunitat perquè les parelles explorin i comprenguin la dinàmica de la seva
relació en un context més ampli. En centrar-se en els patrons d’interacció, la
comunicació i la influència de l’entorn, la teràpia de parella sistèmica brinda
a les parelles les eines necessàries per abordar els reptes i construir
relacions més saludables i satisfactòries. Al invertir en la teràpia de
parella, les parelles poden enfortir el seu vincle emocional, millorar la
comunicació i prevenir problemes futurs, la qual cosa els permet construir una
base sòlida per a un futur compartit.
Quant demanar una cita?
El moment adequat per començar la teràpia de parella pot variar depenent de
les circumstàncies i necessitats específiques de cada parella. No obstant això,
hi ha alguns senyals comuns que indiquen que pot ser beneficiós buscar ajuda
professional. Aquí hi ha algunes situacions en les quals pot ser apropiat
considerar la teràpia de parella:
Comunicació deteriorada: Si la comunicació entre els membres de la parella
s’ha tornat tensa, hostil o ineficaç, i els intents per resoldre conflictes o
expressar necessitats resulten en discussions constants o manca d’enteniment,
la teràpia de parella pot ajudar a millorar la comunicació i enfortir la
connexió emocional.
Conflictes persistents: Si la parella està atrapada en patrons de conflicte
recurrents i no aconsegueix resoldre problemes importants de manera
constructiva, la teràpia pot proporcionar un espai neutral on puguin abordar
aquests problemes i trobar solucions mútuament satisfactòries.
Manca d’intimitat emocional o física: Si la parella experimenta una
disminució en la intimitat emocional o física, com la manca de connexió
emocional, disminució de la satisfacció sexual o dificultats per expressar
afecte i suport mutu, la teràpia pot ajudar a reconstruir la intimitat i
enfortir el vincle entre els membres de la parella.
Esdeveniments estressants o canvis importants: Si la parella ha viscut esdevenimentsestressants significatius, com la pèrdua d’una feina, problemes de salut,infidelitat o canvis en la dinàmica familiar, la teràpia pot ser útil per superar aquests reptes i adaptar-se als canvis.
Preparació per a una transició important: Si la parella es troba en una etapa de transició important, com planificar un matrimoni, enfrontar l’educació dels fills, lidiar amb la jubilació o l’educació dels fills adults, la teràpia de parella pot proporcionar suport i ajudar a establir una base sòlida per al proper capítol de la relació.
En última instància, el moment adequat per buscar teràpia de parella és quan tots dos membres de la parella reconeixen que hi ha reptes que no poden resoldre per si sols i estan disposats a comprometre’s amb el procés terapèutic. No és necessari esperar fins que la relació estigui en un punt de ruptura, ja que la teràpia pot ser útil tant com a eina de prevenció com de resolució de problemes.
