COM GESTIONAR LA POR
La por es la sensació d’angoixa que es produeix davant la percepció d’una amenaça. Cal dir que les amenaces son en gran mesura subjectives, son el desencadenant de la proporció entre: la capacitat que percebem tenir i l’amenaça final. Us posaré un exemple amb un encantador de serps. Les persones sentim un instint bàsic de no apropar-nos a una serp, de fet, és un instint que ha salvat a molts dels nostres ancestres. Tanmateix existeixen persones que són capaces d’entrenar-se per “domar” serps, així doncs han entrenat els seus recursos personals per tal de fer front a l’amenaça, ara senten que la dominen i per tant no és necessari sentir tanta por.
El dominó emocional
Una resposta interessant dels éssers humans amb relació a com sentim les emocions i a la por en particular, és que no només sentim una única emoció, sinó que també reaccionem amb emocions a ella. Podem sentir por per algun motiu i a continuació podem sentir vergonya, impotència, ràbia, humiliació… sempre tenim una doble reacció. Imagineu un grup d’adolescents que han decidit anar a saltar d’un penya-segat al mar, els joves es van llençant a l’aigua fins que un d’ells es queda bloquejat dalt el penya-segat i decideix no saltar, la resta de companys li comencen a dir que és “una gallina”, el jove sent vergonya i ràbia perquè tots els companys han saltat així que decideix finalment tirar-se al mar. Aquesta resposta és l’anomenada resposta interior a la por i és com un petit diàleg intern que ha tingut el jove amb els seus personatges interns.
Una emoció incòmoda
La por és una emoció universal, tots sentim i sentirem aquesta emoció al llarg de la nostra vida. Tanmateix, la connotació que en tenim en l’àmbit cultural és negativa. La frase “no va canviar de feina per por”, “no va tenir el valor suficient per assolir-ho”, “la por és senyal de debilitat”… aquestes frases ens deixen entreveure la forma en com ens relacionem en l’àmbit social amb una emoció universal com la por. Per tant, podem caure en la trampa de pensar que no fem tal cosa o no som qui volem ser per CULPA de la por, aquest error ens pot fer creure que el que hem de fer és EVITAR sentir por quan justament el que necessitem pot ser el contrari.
Una emoció útil
La por és un senyal que ens indica que existeix una desproporció entre la magnitud de l’amenaça i els recursos que tenim per resoldre-la. Les amenaces poden ser físiques o emocionals, reals o imaginàries. Imagina que has de fer una presentació a la feina i no t’has pogut preparar gens el material, segurament la por davant aquesta situació serà molt més gran que si haguessis tingut temps en preparar-te i dominar del tot la situació, per tant, en la magnitud de la por existeix un component “controlable”, doncs ser conscients d’ella ens pot ajudar a preparar-nos millor.
Un altre exemple en forma de metàfora: imagina que vas conduint el teu cotxe, i de sobte s’encén una llum vermella que ens indica que queda poc combustible. Aquesta llum és una senyal molt valuosa, ja que ens indica que necessitem carregar el dipòsit. Ara imagina que decidim no fer cas del senyal i no només això sinó que ens enfadem quan s’encén, i pensem “una altra vegada s’encén la mateixa llum del cotxe, a la merda! La tapo i continuo conduint ,aquesta vegada no aconseguirà frenar-me”. Segurament aquesta serà una decisió que no ens portarà molt lluny….
Conclusió
Per tant, la por “funcional” és una senyal molt útil, que ens mostra que cal posar atenció en algun aspecte de la nostra vida, ens ajuda a millorar i afrontar situacions temudes. La por “poc funcional” és aquella que ens angoixa, inhibeix, desorganitza i bloqueja la possibilitat d’experiència i aprenentatge.
La seqüència és:
1. Contacte amb una amenaça
2. Resposta natural de por
3. Reacció interior cap a la por experimentada
En aquest tercer punt és en el moment que podem quedar-nos “enganxats”. Imagina una noia que està a punt de fer un examen, fa dies que estudia molt i se sent preparada per fer-lo; tanmateix, el seu pare li ha deixat molt clar que ha de treure molt bona nota perquè necessita tenir la màxima puntuació per accedir a una carrera prestigiosa. Potser pot quedar-se pensant en la por de suspendre l’examen i la reacció del pare quan això passi. Així doncs, la reacció interior cap a la por pot fer que el seu rendiment sigui inferior.
